El riu Nil

SIGNIFICAT DEL RIU NIL PELS EGIPCIS:

El Nil és el riu més llarg del món, i la seva forma, és de flor de lotus, cosa que els antics relacionaven amb la regeneració de la vida. Si en qualsevol espai i per a qualsevol cultura el riu és un dels seus béns més preuats, encara ho és més a Egipte, una zona de clima extremadament sec i de pluges quasi inexistents, que té en aquest faraònic cabal la seva font d'aigua tant per als cultius com per a les activitats ramaderes.

Els egipcis van aprendre a controlar les crescudes del riu construint canals per contenir l'aigua, emmagatzemar-la i distribuir-la per les terres del voltant. Així van ampliar la superfície conreada i la producció agrícola va créixer.

INFLUÈNCIA DEL RIU NIL EN LES COLLITES:

Des del inici de juny fins el setembre el riu creix i es desborda pels voltants. Al octubre el nivell de l'aigua devalla i deixa la terra humida que aprofiten per conrear. Els egipcis van aprendre a controlar les crescudes del riu construint canals per contenir l'aigua, emmagatzemar-la i distribuir-la per les terres del voltant. Així van ampliar la superfície conreada i la producció agrícola va créixer.

COLLITES:

Els experts diuen que l'ofici d'agricultor és com el pitjor dels treballs manuals. Els camperols s'extasiaven davant d'aquesta terra on les plantes semblaven créixer sense gran esforç,la màgia de la civilització egípcia està unida en gran part al riu Nil, símbol de la fertilitat que va permetre el desenvolupament de la terra dels faraons.

La peculiaritat de la zona i la presència d'aquest gran riu va fer que Egipte s'adeqüara perfectament als canvis estacionals que marcaven les crescudes del Nil, i que comprenguera com cap altra cultura els seus canvis i els aprofitarà com a mètode essencial de la seua producció agrícola. Per això es diu que Egipte ha celebrat com ningú la relació entre la terra i l'aigua.

ELS CANALS COM A MÈTODE DE D'IRRIGACIÓ:

Com que depenien del riu, els egipcis van desenvolupar nombroses tècniques per a aprofitar l'aigua o desviar-la quan fora necessari. Les crescudes del Nil eren sorprenents i, segons els textos antics, aleatòries, així que podien aconseguir pujades de fins a vuit metres, aportant a les terres pròximes la humitat i el llim necessari per a l'agricultura.

Així, per a aprofitar l'aigua i portar-la lluny es van construir canals.

En aquest sentit destaquen els treballs realitzats per a regular la inundació, tractant de que les terres obtingueren el fang i l'humus just perquè a ser fèrtils. Tot junt suposà importants coneixements astronòmics, d'agrimensura, hidràulica i construcció, així com excepcionals capacitats per a programar i organitzar el treball a realitzar en milers i milers d'hectàrees . Però els egipcis no solament van elaborar instruments per a treballar l'aigua, la seua tecnologia se centra també en altres instruments de conreu com l´aixada, l'arada o la falç.

ELS CULTIUS EL ANTIC EGIPTE

Avui dia segueix sent sorprenent com en unes terres tan seques podia conrear-se tal quantitat de varietats de plantes, com per exemple els cereals. La civada, el blat i l'ordi s'unien a altres rics cultius com el lli o la canya. La dacsa es va introduir més tard, igual que el papir, Cyperus papyrus,  que va servir com a suport d'escriptura però del que també es podien fabricar altres objectes com cistelles, sandàlies, calçons, cordes, i fins i tot embarcacions.

També es conreaven llegums i hortalisses com llenties, faves, cebes o melons, i entre les fruites destaquen els dàtils i les figues. Les flors van ser conreades amb finalitats decoratives, farmacèutiques i cosmètiques. Finalment destaca a Egipte l'auge de certa cultura vinícola. Encara que no es pot determinar amb certesa quan la vinya va ser domesticada, es conreava ja a Egipte als 3500 anys a. C., com ho demostren les copes de vi que s'oferien als déus en un baix relleu descobert en Tebas. Existeixen representacions en les tombes dels faraons de les diferents etapes d'elaboració el vi, des de la verema al premsat, passant pel magatzem en recipients i el seu transport pel Nil. Però els egipcis encara eren més aficionats a la cervesa, en part perquè s'obtenia de l'ordi, un cultiu  estès i abundant, cosa que feia la cervesa més barata i popular. Segons la llegenda, la creació de la cervesa fou gràcia del déu Osiris, símbol de l'agricultura, amb la protecció de Isis, la deessa de l'ordi. Ramsés II, conegut com el faraó cerveser, va contribuir notablement a la implantació de la cervesa i la sostenibilitat de les fàbriques. Segons els testimoniatges de l'època, a Egipte hi havia grans mestres cervesers capaços de realitzar diferents tipus amb sabors i intensitats variables, i existia una en particular, més forta, elaborada en exclusiva per al faraó.

PAISATGES:

Uganga, Jinja, el naixement de les fonts del riu Nil: Lloc on oficialment neix el únic riu del món que            transcorre de sud a nord (clima tropical).

El riu Nil transcorre pel nord d' Àfrica des de Burundi, en el riu Kagera fins la seva desembocadura a la mar Mediterrània,(imatge de la desembocadura del riu Nil, clima tropical).